Reflexions de Meredith Tax

Meredith Tax és una escriptora feminista nord-americana, que fou membre del col·lectiu Bread and Roses, un dels primers grups socialistes-feministes de Boston.
Aquest article que és veritablament molt interessant, l'han traduït les dones del col·lectiu La Paella pel mànec.
Tot l'article complert el podeu trobar a http://www.fabrica.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=458&Itemid=1

Meredith Tax diu que "segons la teoria, encara que no tinguéssim una organització nacional o un partit d’esquerres que tractés qüestions múltiples, els nous moviments socials omplirien el buit." Però podem parlar de moviments socials a Olot? Jo crec, que ara per ara, no. Anys endarrere, semblava que sí. Teníem a la comarca diferents col·lectius, que en la lògica de la lluita, tot i les diferencies ideològiques, treballaven plegats en el sí dels insipients moviments socials de la comarca, que no van acabar de quallar. Des del meu punt de vista de tota aquella efervescència, només en resta la CNT, cap i casal actual de les lluites anticapitalistes de la comarca. Molts d'altres han acabat treballant, literalment, per la tercera via socialdemòcrata, i d'altres busquen entre "l'establishment" polític , un reconeixement com a entitat política,o com a individus més o menys actius. Meredith Tax parla així del que ha passat en molts col·lectius socialistes dels EEUU, "tots aquests moviments s’han vist afectats per l’aclaparador clima conservador dels últims vint-i-cinc anys, que els va empènyer a assumir una postura defensiva. Han hagut de lluitar tan intensament per a preservar allò que han assolit, que no els ha quedat espai per a pensar sobre la forma d’avançar. " Fa poc, parlant amb un activista em deia que no havia vist mai la Garrotxa tant malament. Coincidíem en que una de les coses que va deixar més estabornida la comarca va ser Bracons. Salvem les Valls va acabar essent una eina, utilitzada pels que avui governen, per activa o per passiva. Això va crear frustració a molta gent, ja desgastada per tants anys i anys de lluita, i els que es van mantenir mes o menys ferms, van lluitar més per preservar que per avançar.
Això donà pas a una militància que no se sabia i que encara no se sap ubicar. La socialdemocràcia estén la ma, però crea una burocràcia força difícil de superar. Cosa que fa que les assemblees es tanquin a casa, i igual que el que diu Tax, El nivell de discussió es torna pobre; els debats existents tendeixen a ser acadèmics i improductius. En poques paraules, l’esquerra garrotxina no ha trobat encara una forma de recuperar-se de Bracons i dels petits però constants atzucacs. Moltes d’aquestes organitzacions s'han acabat convertint en organitzacions burocràtiques i verticals, marcades pel desig d’ascendir. La seva cultura organitzativa és corporativa: es concentren en aconseguir fons i subvencions, i pensen en termes de marques i de construcció del seu propi prestigi i participació en el mercat, no en la construcció d’un moviment ampli."
Ara be, sóc del parer que ara es comença a sortir d'aquests anys difícils, cada dia hi ha més i més gent que de manera autònoma comença a reorganitzar una alternativa, tenim la cooperativa de consum, la CNT farà homenatge als maquis, gent treballant a l'entorn de l'ILP per l'abolició de les curses de braus, gent formant-se pel decreixement, joves amb inquietuds comencen a veure la necessitat d'organitzar-se.... i davant de tot això tard o d'hora sorgirà un nexe d'unió entre totes aquestes persones, i es crearà el moviment social que ompli el vuit existent, i començarem a revestir la lluita, cada un en el seu espai, naturalistes, sindicalistes, juvenils, independentistes, però tots amb un enemic comú, una societat injusta.
Sóc del parer, doncs, que les coses no estan tant malament, i que de mica en mica tornarem a fer de la Garrotxa una comarca plena de lluites per a la millora social de tots/es, i que, a la fi, s'aconseguiran grans èxits.
Aquí un vídeo de record a totes aquelles persones que des del principi lluitaren contra l'autopista de l'absurd. Cal recuperar les ganes de somiar en un futur millor.