divendres, 8 d’abril del 2011

Corrandes, cant improvisat i Països Catalans.

Corrandes, cant improvisat i Països Catalans.

El cant improvisat ha estat en la societat tradicional un vehicle comunicatiu d'enorme eficàcia expressiva. Podria semblar que amb l'arribada de la modernitat tot aquest llegat, emminenment oral, haguera caigut en l'oblit, però tot el contrari, el cant improvisat de manera natural i festiva reneix de manera encesa per tot el territori, des de les illes a Alacant. Arreu del país molta gent treballa per a recuperar la nostra cultura, per a tornar-li aquell esperit participatiu, realment popular i espontani, per viure-la com una festa i no tant com un espectacle. De manera homogènia el cant improvisat ha experimentat una revifalla molt important arreu dels Països Catalans , gràcies sobretot,a l'esforç i la il·lusió de centenars de persones que al llarg del país han anat creant trobades i festivals de cantadors, com les 12 hores de cançò improvisada, jornada itinenrant que és va celebrar la setmana pasada a Berga i per primer cop al Principat (les darreres edicions havien estat a les illes), o la trobada de cantadors d'Espolla, o la nit de glosa a la fira de l'Oli de Jesus a les Terres de l'Ebre, o la lliga de cançò improvisada “regulada” pel col·lectiu “Cor de Carxofa”. Als Països Catalans, el cant improvisat s’ha materialitzat amb una gran diversitat i pro­fusió d’estils: hi ha el cant pagès de les Pitiüses, únic a tota la Mediterrània; el glosat menorquí, bellíssim musicalment i de gran dificultat tècnica; el glo­sat mallorquí; les també mallorquines cançons de ximbomba; les jotes de rondalla del Montsià i el Baix Ebre; les nyacres de l'Empordà; la perdiueta de l'Alt Urgell; les albaes de l'Horta; etc... i nosaltres, a la Garrotxa, tenim les Corrandes de Beget.

La revifada del cant improvisat cal atribuir-la al feno­men de retrobament amb la tradició que s’ha esde­vingut en les darreres dècades. Un fenomen que ha comportat una nova mirada sobre el nos­tre passat i que ha trobat en el cant un dels elements amb més capacitat d’adaptació a la contemporaneïtat. Aquest dissabte a Montagut podrem gaudir d'una jornada en la que no només homenatgerem la nostra tonada, les corrandes de Beget, sinó tot el nostre passat, pensant en el futur, com a comarca rural, aspra, trencada i de mala petja que som.



"Escrit publicat al setmanari "la Comarca" el 31-03-2011"