Quo vadis....

M'agrada sentir-me identificat amb la gent que sap escriure. I aquest és el cas de l' article penjat per Joan Teran de la CUP de Molins. Quan em sento identificat amb qui sap escriure, en certa manera és com si la persona que sap escriure em dones la raó, tot i que en molts casos, la majoria vaja, no els conec de res i en alguns casos son gent d'altres països i inclús d'altres continents.



"Quantes vegades haurem discutit les contradiccions de la lluita institucional, i haurem arribat a la mateixa conclusió: per sí sola, la lluita institucional és incapaç d’aconseguir la transformació de la societat. I encara tenint en compte aquesta precaució, n’hauríem d’afegir una altra: l’efecte dissuasiu que podria tenir sobre alguns companys, si fessin cas de la il·lusió que les coses poden canviar realment gràcies a la tasca institucional.

Sense un moviment organitzat al carrer, la lluita institucional no pot servir sinó per legitimar unes institucions que existeixen per gestionar els conflictes socials en benefici d’aquella classe social que detè el poder. Per tant, nosaltres l’haurem d’utilitzar amb la finalitat contrària: per convertir-la en una eina al servei dels i les desposseïdes, al servei dels que qüestionen el poder.

.......................

La (curta) experiència de dos anys dins l’Ajuntament, ens ha demostrat que soles no podem. Si algú creia que ara que algunes CUP han aconseguit representació institucional als seus pobles ha arribat el moment de ”fer política de debò“ (com si fins ara no n’haguéssim fet, de política), ara penso que més que mai, és el moment de seguir fent la política que sabem fer, des de dins i des de fora de les institucions: la política dels de baix, des de la base, la política de l’agitació i la propaganda, d’explicar pacientment els problemes que tenim a la gent, de l’educació en les assemblees i en el treball col·lectiu; en resum, la política de l’antagonisme amb els responsables de l’opressió sobre els Països Catalans i la seva classe treballadora.

Durant aquest temps, n’hem après una mica. Però encara hi haurem de posar molta més imaginació per seguir fent arribar la nostra veu a més gent, i posar més esforç en denunciar les injustícies de cada dia. Tenint present que, al capdavall, el que importa és que la lluita sigui al carrer."

Joan Teran, militant d'Endavant i membre de la CUP de Molins de Rei, per al setmanari Directa.

Espero que ajudi a la reflexió.