L'article sencer i molt recomanable a "La fàbrica"
http://www.fabrica.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=487&Itemid=1
Be tot i que l'article es basa en l'anàlisi de la lluita feminista hi ha un parell de punts que en podem extreure'n coses molt interessants de la lluita anticapitalista.
(Jo Ta Ke per Trikizio "sense cedir fins a guanyar dur a l'enemic")
"Front les errades del passat, front la victòria del capitalisme, l’actitud general ha estat la renúncia, la resignació i la descreença. El postmodernisme neix d’eixe pessimisme, capaç de veure les errades del passat, capaç de viure el desempar del present però incapaç de construir en positiu. Ens ha permès tenir més en compte la diversitat, fent-nos entendre que cada problemàtica s’ha d’analitzar des de cada casa, que els discursos han de ser autòctons i no universals. El postmodernisme ens ha ensenyat a valorar les diferències i ens ha mostrat els perills del dirigisme no assembleari. Però les seues crítiques en molts casos han estat tant destructives que l’únic camí que queda seguir és la passivitat i l’individualisme. Els perills del treball col·lectiu, si no es cuida la llibertat personal, els ha conduït a l’individualisme. Estranya comunió la de la postmodernitat i el capitalisme que acaben provocant els mateixos efectes: la passivitat social i l’individualisme."
Podem extrapolar aquest postmodernisme a Olot i la Garrotxa? Bracons és la victòria del capitalisme, com ha afectat això en la mentalitat de la gent? Podem dir que amb Bracons ha instaurat el postmodernisme a la comarca? Molts han renunciat, altres s'han resignat i d'altres ja no creuen. Podem dir que diferents plataformes ens han ensenyat els perills del dirigisme no assembleari?
Podem dir que a Olot "hom és capaç de veure les errades del passat, capaç de viure el desempar del present, però incapaç de construir en positiu." Jo crec que ara per ara a Olot es viu aquesta circumstancia, i crec fermament que per superar-la és i serà necessària la coherència extrema, en siguin positius o negatius els seus efectes sobre nosaltres, però només així podrem superar els errors del passat, vehicular una eina que ens tregui del desempar actual i començar a construir alternatives en positiu.
Evidentment per mi l'única sortida, es basa en la coherència revolucionaria.Només seguiré aquest camí, el de la coherència, i m'apartaré, d'aquells que siguin coherents només quan convingui, hem de nedar en la coherència, hem de fer por per les conviccions defensades sobre la coherència, hem de ser els primers en donar exemple basant-nos en la coherència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada